Cellers manuals en Petrer

De WikiPetrer
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Ubicació

Cellers en el poble

Premsa utilitzada en les bodegues manuals

La major concentració de cellers estava en el carrer Calvari, amb quatre; seguia per orde d'importància la zona del Salnitre amb quatre més; en el carrer Gabriel Payá hi havia també tres cellers; se'n localitzaven també tres en el carrer Sant Vicent; a més d'haver-n'hi en estos carrers, se'n trobaven altres repartits per uns quants carrers de Petrer com són: el carrer Major; el carrer José Perseguer; el carrer Ànimes; el carrer Abadia, hui carrer Capellà Bartolomé; en el Camí dels Passos, hui l'Esplanada; en el carrer Tetuan i en el carrer Leopoldo Pardines. Estos últims pertanyien majoritàriament a agricultors que no disposaven de cellers amb trull, on xafar el raïm, ni de premsa o altres utensilis necessaris per a l'elaboració del vi, havent d'utilitzar la d'algun amic o familiar per al dit menester. També hi havia nombrosos cellers de reduïdes dimensions situats en les cases més benestants.

Cellers en el camp

Els quilòmetres quadrats del terme municipal de Petrer estaven habitats fins a la primera mitat de segle per un centenar de famílies d'agricultors, una gran part d'ells collidors de vi.

Dades històriques

Mesures de vi -cànter i mig cànter-

El clima de Petrer, sec de tipus mediterrani, per la llum i les escasses pluges en el moment de la maduració, es presta al cultiu de les vinyes.

A Espanya, els primers focus de la plaga de la fil·loxera, es van manifestar a Màlaga en 1878 i en la nostra comarca l'aparició d'esta malaltia de la vinya es va retardar a causa, en part, d'algunes precaucions que es van prendre. Concretament a Petrer no va tenir gran incidència per la textura de la major part del sòl de graves i arenós, no deixant clavills per on poguera ser infectat.

Petrer i el seu terme es va anar omplint de magatzems i cellers que van estar en ple auge fins a la dècada dels cinquanta, data en què es va crear el celler Cooperativa San Isidro, que va absorbir lentament els cellers manuals.

Característiques

Les collites de vi, passada la tardor, estaven en condicions de posar-se a la venda, uns ho feien pel seu propi compte al detall, altres als corredors a l'efecte, però majoritàriament en venien al corredor local.

A Petrer es fermentaven al voltant de mig milió de litres de vi. Una part es venia a corredors i una altra es baixava al poble, igual que en els cellers d'este, per a habilitar un local o l'entrada d'una casa vivenda per a la venda del vi al detall, posant com a rètol indicador un matoll sec d'argilaga o alguna cosa semblant.

Per a estos menesters no feia falta llicència municipal, ja que a finals d'octubre l'Ajuntament manava als seus consumers a tots els cellers a alçar acta de la collita obtinguda, i el colliter quedava amb l'obligació de passar per l'oficina d'arbitris a satisfer el cànon establit per litre, aplicant-se un descompte per als excrements que es produïen al fermentar i que durant el trasbals s'extreien.

Els treballs d'elaboració eren molt pareguts en tots els cellers, ja que el raïm en estos terrenys procedien dels ceps monastrell. Una altra classe de raïm de vinificació era la forcallà, ceps de molt de rendiment, però que van ser rebutjades en aquells temps per la seua poca graduació d'alcohol.

Tonell de criança de roure i producció vitivinícola. Bodega manual en El Forcat

El tipus de vins sempre s'ajustava a les modes del mercat. El negre extra era molt requerit per a l'exportació. Per a este tipus de vi s'havia de disposar d'un cup de profunditat. El raïm xafat es passava per un garbell apartant-li la rapa, que era llavada i treta del celler. La pansa es deixava caure en el cup els primer dies de la fermentació; com més dies, més negre.

Per al negre simple l'operació era la mateixa, amb la varietat de tenir la pansa menys dies submergida en el caldo. I per al rosat, després del garbellat, la pansa es passaria a la premsa per a ser espremuda.

El color i grossària dels vins en estos cellers manuals estava en mans d'un mestre elaborador.

Bibliografia

BELTRÁN RICO, B. (1993): “Las bodegas manuales”, Festa, Ajuntament de Petrer.