Cementeri de 1816

De WikiPetrer
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El cementeri de 1816 (també anomenat cementeri vell)

Denominació

Localització del cementeri vell. Foto dècada dels seixanta s. XX.

Els cementeris, espais o terrenys descoberts generalment tancats i destinats a ser el lloc on se soterra, es convertixen en la residència terrena dels difunts. Com que són llocs visitats sovint, sempre s'han situat en zones ben comunicades i pròximes als nuclis de població. El cementeri construït en 1816 en el paratge del Barxell, també conegut com a cementeri vell, va acollir les restes dels veïns i veïnes de Petrer durant 119 anys, des de 1816 fins a 1935. Actualment és una zona recreativa amb una pinada.

Ubicació

Localització: Àrea periurbana. Polígon 22, parcel·la 9004 del cadastre de rústica.

Coordenades: 30N 694410 4262145

Cementeri vell delimitat pel cercle.

Situat en la part nord del nucli històric, en la zona del Barxell, al costat del camp de futbol municipal. S'accedix des de la zona de l'església de Sant Bartomeu, Apòstol, pel carrer de la Font, creuant la rambla de Puça, molt pròxim al marge d'esta.

Dades històriques

La Reial Cèdula del 3 d'abril de 1787, promulgada pel monarca Carles III, va disposar que les persones ja no s'inhumaren en els temples i que es construïren cementeris fora de les poblacions, en llocs ventilats i pròxims a les parròquies.

Van passar diverses dècades sense que es realitzara l'obra per les dificultats econòmiques de l'Ajuntament i l'oposició de la població a soterrar-se fora de l'església, i fou esta una situació generalitzada en la majoria dels municipis.

Interior del cementeri amb la capella al fons (Foto Luis Navarro).

En l'abril de 1816 l'Ajuntament va rebre un ofici que obligava a la construcció del cementari, buscant-se uns quants llocs: com a primera opció van pensar ubicar-lo en el castell, però es va desestimar ràpidament a causa de la falta de condicions higièniques; posteriorment es va optar per un bancal a l'altra vora de la rambla de Puça, encara que també es va descartar per no tindre ventilació i per l'alt preu que demanaven els propietaris. Finalment es va triar un terreny en el Barxell, pròxim a l'anterior, de 604 m² de superfície, i es va pressupostar l'obra en 334 lliures per a costejar els gastos que comportava la compra de la parcel·la, els treballs d'obra, la fusteria i la ferreria. Els diners els aportarien els beneficiaris dels delmes (el comte de Cervelló i el seu apoderat) en dos terceres parts, i els veïns de la vila, la part restant. El cementeri va ser beneït el 3 de juny de 1816 pel capellà de Sant Bartomeu, Francisco Ruiz, i comptà amb llicència de Juan Pont, provisor i vicari general.

Entre 1816 i 1935 els veïns i veïnes van acompanyar els seus sers volguts en seguici fúnebre des de l'església de Sant Bartomeu, Apòstol fins al cementeri, una distància de 205 m, havent de creuar la rambla de Puça per a donar-los cristiana sepultura.

Cementeri abans de la seua demolició al començament de la dècada dels setanta (Foto Francisco Máñez).

En època de la II República, davant de l'evident falta d'espai en el cementeri, com a prova que quan es va construir, per a entrar en el recinte calia baixar uns escalons i a última hora, en compte de baixar calia pujar altres escalons, es va començar a planificar un nou cementeri més gran que va ser inaugurat en 1935, i l'antic quedà en desús.

Les restes de les persones difuntes es van exhumar per a traslladar-les al nou cementeri, encara que algunes de les restes es van quedar en el mateix lloc.

Característiques

El cementeri era un espai rectangular, amb unes dimensions aproximades de 15 x 40 m, donant els 604 m² del terreny, delimitat per una tàpia a què s'adossaven nínxols. En l'interior hi havia una capella de planta quadrada rematada per una cúpula semblant a la de l'església de Sant Bartomeu, que tenia un altar i un crucifix anomenat “dels Montesinos”. Fora del cementeri hi havia, i encara es conserva, davant de la porta principal, un banc d'obra de forma semicircular en què la gent descansava mentres resava als seus sers més volguts.

Per a anar al cementeri des de l'església es passava pel Salnitre, i era necessari travessar la rambla, per la qual cosa calia baixar una costera molt pronunciada i després pujar una altra igual d'empinada. Però quan per efecte de les pluges es produïa una avinguda d'aigües en la rambla i esta no es podia travessar, calia fer un volta per a arribar al cementeri.

Conservació

Cementeri vell en l'actualitat.

En 1969 es va acordar demolir l'immoble abandonat, i al començament de la dècada dels huitanta es van explanar els terrenys, es van plantar pins i es va col·locar un altar i una placa a manera de recordatori de la seua funció i ubicació. En dècades posteriors tota esta zona es va transformar per a construir un centre comercial, el camp de futbol municipal i una pista esportiva, i quedà únicament l'espai del cementeri sense transformar.

El 3 de juny de 2016 es va commemorar el II centenari de la construcció del cementeri.

Bibliografia

JOVER MESTRE, F. J. (coord.) (2005): Vida i mort a Petrer. Història dels cementeris, Ajuntament de Petrer.

RICO NAVARRO, M. C. (1994): "El cementeri vell", Festa, Ajuntament de Petrer.