Creu de Mollá

De WikiPetrer
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Foto aèria de la creu de Mollá - (Juan Miguel Martínez).

La creu de Mollá - o creu coberta - és un monument construït a mitjans de l'última dècada del segle XX per l'Escola-Taller Ferrussa, que rememora la creu de terme situada davall una teulada amb quatre columnes, construïda en 1793, i que estava situada en el camí tradicional de Petrer a Elda. Donava refugi i descans tant als agricultors que estaven treballant els bancals com als caminants que anaven d'una població a una altra.

Ubicació

En l'actualitat, la creu està situada en el nucli urbà de Petrer, concretament en la confluència dels carrers Brigadier Algarra i Camí Vell d'Elda, en una illeta enjardinada. Originàriament no estava ubicada en este lloc, sinó una miqueta més desplaçada cap al centre històric petrerí, pròxima a la Cooperativa Agrícola de Petrer, en un punt en què es bifurcava el camí de Petrer a Elda en una senda que es dirigia al manicomi, a la “Bassa dels Peixos” i un altre camí que es dirigia a Elda passant per les cases del Català i la casa Roja i travessant el cementeri (Martínez, 1995: 54).

Dades històriques

Dibuix de la antiga creu de Mollá (Francisco Bernabéu).

Segons la investigació històrica duta a terme pels components de l'Escola-Taller Ferrussa, la construcció de la creu es data a l'any 1793, ja que en el diari El Alicantino de data 30 d'abril de 1893, a través d'una carta al director firmada per Tomás Veletra i Esini, s'informa de la celebració imminent del centenari de la seua edificació per al dia 3 de maig del mateix any. El motiu de la creació de la creu va ser "... la religiositat i patriotisme de la vila de Petrer, com a protesta contra els excessos de la Gloriosa Francesa o els de la República de Robespierre", sent un suport a la Guerra de la Convenció (1793-1795) entre l'Espanya borbònica de Carles IV contra la Convenció Nacional francesa que va guillotinar Lluís XVI al començament de 1793.

En la commemoració el bisbe oficià una missa i un sermó en la mateixa creu, alhora que la va beneir. Les festes van començar la vesprada del dia 2 de maig i van continuar a la nit amb una vetlada literària musical en el teatre de la vila. L'endemà una romeria de fidels va eixir de l'església parroquial i es va dirigir a la creu de Mollá, on Eliseo Amat va oficiar una missa solemne. La celebració va acabar amb un castell de focs artificials. La creu es va adornar amb un taulat rodejat de baranes, domassos de teles i els escuts de Petrer, Alacant i València, i s'hi van col·locar el clero, Ajuntament i la força de la Guàrdia Civil. Tomás Veletra, en una altra carta al mateix periòdic amb data del 7 de maig, va afirmar que a la celebració van acudir 8.000 o 9.000 persones. Això demostra la importància que la creu de Mollà tenia en les festes de les creus de la població, ja que en el III centenari de la Mare de Déu del Remei (1930), també es va adornar.

El poeta Francisco Mollá Montesinos, abans de conéixer la referència cronològica proporcionada pel periòdic El Alicantino, va escriure un article en què a mitjan camí entre la llegenda i la realitat, explica l'origen de la construcció de la creu. Indicava que un familiar seu, Bonifacio Mollá, conegut com Tio Bonifaci, guardava unes monedes d'or fruit d'anys de treball, i davant del perill que foren requisades per l'exèrcit napoleònic que en aquell moment arrasava la localitat en el curs de la Guerra de la Independència (1808-1814), va decidir guardar-les en una bossa en l'interior d'una vella olivera en la zona pròxima a l'actual Cooperativa Agrícola de Petrer, anteriorment lloc dedicat al cultiu de vinyes i oliverars (Mollá, 1986: 11). Justament en el dit paratge van acampar els francesos i van talar els arbres de la contornada per a fer fogueres amb les seues branques. Miraculosament ningú es va adonar de la presència de la xicoteta bossa, per la qual cosa Bonifacio Mollá va poder salvar el seu xicotet tresor. En agraïment a això, gastà part dels diners salvats a construir una creu que portaria el seu nom, la Creu de Mollá.

Vista general de la creu de Mollá.

En les dècades posteriors la creu es va anar deteriorant progressivament. Francisco Mollá indica dos dates per al seu afonament, 1922 o 1928, quan els quatre pilars van ser apartats de la carretera. Posteriorment, Luis Poveda Juan, que va ser retor de l'església de San Bartomeu, va tornar a alçar la creu amb els mateixos pilars, renovant les teules trencades i tornant a col·locar bé les dos creus originals que havia guardat. Les notícies d'este capellà les devem als dibuixos que va realitzar Francisco Bernabéu, Francisquet, de la creu, en què li n'atribuïa la reconstrucció. Dos anys després es va afonar definitivament, possiblement perquè l'ànima que unia els fragments de les columnes era de fusta i no de ferro, segons indica Francisco Mollá en l'article (Mollá, 1974).

Característiques arquitectòniques

Coneixem com seria la Creu de Mollá gràcies a les referències orals i escrites d'alguns veïns com Hipólito Navarro Villaplana, Francisco Mollá Montesinos i Helios Villaplana Planelles i els dibuixos del mateix Helios Villaplana, Francisco Bernabéu Francés, Francisquet, i Gabriel Poveda Rico, Leirbag.

Francisco Mollá descriu la creu com una construcció quadrada d'una alçària de quatre metres, amb un sostre sostingut per quatre pilars ben llaurats lleugerament troncocònics, sostinguts per quatre blocs de pedra en forma quadrada. En el centre dels quatre pilars se n'alçava altre més fi amb tres escalons circulars concèntrics, i en la cúspide d'este pilar hi havia una creu de ferro forjada artísticament. La coberta estava composta de teules acanalades i més estretes que les ordinàries, i sobre esta, es va col·locar una altra creu, en este cas llisa (Mollá, 1986: 11).

Detall de la creu actual.

En el dibuix realitzat per Helios Villaplana la rematada de la teulada no és una creu, sinó un senzill pinacle. Altres diferències que trobem entre els dos dibuixos són que els pilars de suport de les columnes apareixen com circulars i no quadrats, i que les grades en què s'assenta la creu són de tres escalons, més baixes i estretes que les dibuixades per Bernabéu, de quatre escalons i més elevades. Una altra variant la trobem en l'oli pintat per Gabriel Poveda Rico, ubicat en l'ajuntament, en el qual se'ns mostra una Creu de Mollá sobre un basament de pedra sobre el qual s'alça la graderia que sosté la creu (Martínez, 1995).

Construcció de la Creu de Mollá per l'Escola-Taller Ferrussa

A partir de les referències orals, escrites i gràfiques abans indicades, els i les alumnes i professors dels tallers de jardineria, obra i picapedreria de l'Escola-Taller Ferrusa es van proposar la recuperació d'este element monumental del qual únicament quedava constància en la memòria dels veïns i veïnes de major edat.

En primer lloc es va realitzar una maqueta a escala 1/10 de la creu per a mostrar-la als petrerins més majors que tenien encara record de les restes d'esta, sent el resultat molt satisfactori. Després, es va preparar la construcció de la creu coberta de 4'30 m d'alçària, amb quatre columnes d'estil dòric sobre pedestal i coberta a quatre aigües amb estructura de fusta i teula àrab recuperada de la teulada de la Finca Ferrusa. En la zona central, davall la coberta, es va construir una graderia circular de pedra almorquí sobre la qual es va situar una columna del mateix tipus de pedra rematada amb una creu de ferro fos. També es va remodelar la rotonda existent per a crear una zona enjardinada.

Bibliografia

MARTÍNEZ LÓPEZ, Mª. J. (1995): “La Creu de Mollá”, Festa, Ajuntament de Petrer, Petrer.

MOLLÁ MONTESINOS, F. (1974): “La Creu de Mollá”, Revista de Moros i Cristians, Petrer.

MOLLÁ MONTESINOS, F. (1986): “La Creu de Mollá”, El Carrer, juny de 1986, Petrer.