Dámaso Navarro Guillén

De WikiPetrer
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dámaso Navarro Guillén

Dámaso Navarro Guillén (1946-1978).

Arqueòleg aficionat, impulsor del Grupo Arqueológic Petrelense, i activista en agrupacions juvenils, culturals i sociopolítiques durant el període de la Transició.

Biografia

Baptisme de Joan , fill de Dámaso

Dámaso Navarro va nàixer a Petrer el 9 de març de 1946. Des de xiquet va tenir inquietuds molt variades relacionades amb la naturalesa, la cultura i el compromís sociopolític que el van portar en la seua joventut a integrar-se i crear en nombroses associacions. El 9 de setembre de 1972 va contraure matrimoni amb Práxedes Bernabé Pérez, amb qui compartia les seues aficions culturals i naturals. En 1978 va nàixer el seu fill Joan, i eixe mateix any li van diagnosticar la malaltia de Guillain-Barré, i morí el 20 de desembre de 1978.

Grupo Arqueológico Petrelense en la cova de l'Aigua. 1968. D'esquerra a dreta: Bonifacio Navarro, Armando Tortosa, Dámaso Navarro (darrere) , José Planelles (davant) , José Enrique Llorente i Francisco Bernabeu.

Grupo Arqueológico Petrelense

Com a membre del Centre Excursionista, en les seues eixides al camp es va interessar per restes arqueològiques del municipi i va impulsar l'estudi dels seus orígens. Això va donar peu a la creació del grup arqueològic local en 1968, integrat per jóvens pertanyents al Club de la Joventut, l'OJE i el Centre Excursionista. El grup va realitzar prospeccions arqueològiques i va localitzar restes a Puça, la Foradà, Caprala, i Castellarets, entre els jaciments més importants. Aquells treballs i els objectes trobats van ser el germen per a la creació del museu arqueològic que hui porta el seu nom.

Les primeres reunions del grup s'organitzaven en la xicoteta biblioteca de la Unió Musical. Cada setmana un del grup desenvolupava un treball sobre les tècniques d'arqueologia, les distintes cultures dels repobladors de Petrer i dels topònims de la demarcació municipal.

En 1968 realitzen la primera exposició dels objectes, coordinada per Santiago Poveda (Dámaso Navarro es trobava fent el servici militar) amb la participació de Michael J. Walker, estudiant d'arqueologia en The Queen's Collage d'Oxford. L'any següent van realitzar una altra en el local del Centre Excursionista.

Ja entrats en la dècada dels setanta, gran part dels components del grup se'n desvincularen, i quedà Dámaso com a persona respon­sable i aglutinadora, s'incorporaren nous membres i es reprengueren les activitats d'eixida al camp. L'aparició, en setembre de 1975, del mosaic romà va donar un nou impuls al grup, que va organitzar una exposició en els locals de la Comparsa Llauradors, durant les festes patro­ nals d'octubre, que es tornà a repetir en 1976.

Durant estos anys es van realitzar excavacions d'urgència en els solars que hui ocupa el Banco Popular, i apareixeren importants restes romanes. Activitats que Dámaso va donar a conéixer a través de les seues col·laboracions en les revistes de festes de Moros i Cristians, i de la Mare de Déu del Remei.

En 1977 el Grup Arqueològic aconseguix que aproven en ple extraordinari la cessió de la Cova del Mut de Cafisos en les faldes del castell davant de la falta d'espai de la seua seu en la Biblioteca Municipal aleshores ubicada en la plaça de Baix; no obstant això, l'espai era limitat i es va fer necessària l'ampliació de la seu i ocuparen les dependències que havien sigut utilitzades per la Creu Roja en el carrer Capellà San Bartolomé. Després de la malaltia i mort de Dámaso en 1978 el grup va seguir com a organització independent i prendria el nom de Grup Arqueòlogic Dámaso Navarro en el seu honor.

Dámaso Navarro parlant en públic



Activitat associacionista i política

Va formar part de l'OJE (Organització Juvenil Espanyola) i del Cercle Juvenil Villa, en què va participar entre els anys 1959 i 1965 en l'edició del periòdic mensual Villa. L'equip redactor del qual Dámaso va formar part es va constituir com a Cercle Juvenil Villa, des d'on es va contactar amb intel·lectuals i polítics dissidents de la dictadura.

De 1966 a 1967 va formar part del grup que orga­ nitzà el Centre Cultural, en el qual un grup de jóvens van ampliar la seua formació convencional, estudiant els intel·lectuals i polítics marginats de la vida cultural espanyola, a través de llibres i publica­ cions prohibides, la qual cosa suposava un perill per als seus integrants, que podien ser detinguts.

Durant el mateix període es va integrar en la Joventut Obrera Catòlica, que en l'últim terç de la dècada dels seixanta era el moviment juvenil més reivindicatiu de l'època. Va formar part del grup de jóvens que van fundar el Club de la Joventut i en l'època del seu major auge va dirigir el periòdic que este col·lectiu editava. Així mateix, va ser membre actiu del Cine Club i del Grup Fotogràfic. Més tard també es va integrar en el Grup Exeo, associació que tenia com a objectiu la defensa i promoció de la llengua i cultura valencianes.

Simultàniament es va encarregar d'organitzar els sindicats clandestins i va ser peça fonamental en la consolidació en la nostra comarca de la Junta Democràtica, organització que va lluitar per la restauració de les llibertats i la democràcia. Va ser la persona que va denunciar davant de les autoritats l'atemptat ecològic que s'estava produint en el Palomaret quan davall una suposada transformació agrícola de secà a regadiu es pretenia dur a terme una macrourbanització. També va ser membre de la redacció del setmanari comarcal Vinalopó i iniciador de l'Associació Ciutadana i Cultural de tarannà liberal que va aglutinar a tot el moviment veïnal en els anys de la Transició espanyola.

A l'inici de la dècada dels anys seixanta va emprendre la tasca d'organitzar sindicats clandesti­ ns. Va ser significativa la creació del Front Obrer Unit, d'àmbit comarcal, que va suscitar les primeres lluites per la llibertat sindical i la democràcia.

També es va integrar en el Centre Excursionista, on fomentà el seu amor a la naturalesa i amb el qual va poder conéixer tot el terme municipal, participant de la denúncia del desastre ecològic dels Palomarets davant de les autori­ tats pertinents. Les seues freqüents eixides al camp el van fer bon observador de les restes arqueològiques que constantment trobava en determinats jaciments, la qual cosa va motivar que fóra fundador del Grup Arqueològic.

L'any 1976 també va iniciar l'Associació Ciutadana i Cultural, que integrava a nombrosos veïns d'entre els quals posteriorment eixirien els responsables polítics i sindicals amb l'arribada de la democràcia.

Poesia i publicacions literàries

L'afició de Dámaso per la poesia es remunta a la seua joventut, en particular quan cursava estudis de batxiller en l'acadèmia de Juan Madrona Ibáñez. A principis de 1968, Dámaso referma el seu interés poètic a través d'un curset de redacció organitzat pel Centre Cultural en la Caixa de Crèdit, impartit igualment pel professor i poeta Juan Madrona.

L'any 1974 va aparéixer un periòdic comarcal amb un gran interés de reflectir amb tints progre­ ssistes el final de la dictadura, el moviment ciutadà, la incipient crisi del calçat i la seua reestruc­ turació, etc., i Dámaso Navarro estigué en el grup promotor del setmanari Vinalopó, alternant les seues cròniques i re­ portatges periodístics, formant part com a conseller local del Movimiento i en la clandestinitat com a membre actiu de la Junta Democràtica.

Va ser fundador en 1975 de la revista poètica Polen, que tenia per missió difondre l'obra dels poetes de la localitat. Va ser editada pel Club de la Joventut, i va arribar a comptar amb una tirada mensual de 300 exemplars. A més d'implicar-se directament amb la seua obra, va buscar la col·laboració de nombrosos poetes locals com Francisco Mollá o Libertad Brotons.

Publicacions de Dámaso Navarro Guillén

1976: “La historia se asoma otra vez”, Moros y cristianos, Unión de Festejos San Bonifacio, Mártir, Petrer.

1976: “Antecedentes romanos en la villa de Petrel”, Petrel, Ayuntamiento de Petrel, Petrel (este artículo es anónimo, pero por el año de su publicación y su temática, es factible atribuirlo a Dámaso Navarro).

1976: “Contribución al estudio de la historia de Petrel”, Petrel, Ayuntamiento de Petrel, Petrel.

1977: “Petrolancos de hace 3.500 años”, Petrel, Ayuntamiento de Petrel, Petrel.

1978: “Esculturas en el castillo”, Moros y cristianos, Unión de Festejos San Bonifacio, Mártir, Petrer.

Dámaso amb Antoñita, membres del Grupo Arqueológico Petrelense

Reconeixements

En 1978, el Grupo Arqueológic Petrelense va adoptar el nou nom de Grup Arqueòlogic Dámaso Navarro en el seu honor.

En 1989 es retola un nou carrer amb el seu nom, situada entre l'avinguda de Salinetes, l'avinguda Bassa Perico i el parc 9 d'Octubre.

En 1999 s'inaugura el Museu Arqueològic i Etnològic Dámaso Navarro en el seu honor amb peces procedents de les prospeccions i excavacions arqueològiques realitzades pel Grup Arqueològic Dámaso Navarro i, posteriorment, i per objectes etnogràfics donats pels veïns i veïnes de Petrer gràcies a la labor d'un grup de persones interessades a conservar i protegir el patrimoni petrerí.

Bibliografia

Poveda López, V. (2006): “La huella de Dámaso Navarro”, Festa, Ayuntamiento de Petrer, pp. 109-206.

Rico Navarro, M.ª C. (2005): Las calles de Petrer, Ayuntamiento de Petrer y CaixaPetrer, Petrer.

Romero Iborra, C. (2010): “Dámaso Navarro Guillén”, 100 personajes con huella, Ayuntamiento de Petrer y Diputación de Alicante, Petrer, pp. 32-33.