Enrique Amat Payá

De WikiPetrer
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Enrique Amat Payá (1912-1997)

Enrique Amat Payá-jove.

Naix a Petrer, un 4 d'octubre de 1912, en el carrer Major, fruit del matrimoni format per Enrique Amat Pérez i Delfina Payá Poveda, sent el segon de quatre germans. La seua activitat professional es va desenvolupar com a cap comptable en Calçats Luvi, S.A. Va ser Jutge de Pau durant cinc anys i en l'àmbit sociocultural va desenvolupar una gran activitat tant religiosa com festera i literària.

Biografia

Pertanyia a una família de fondo arrelam local en què durant generacions havien destacat juristes, escriptors i diplomàtics, entre ells Vicente Amat Furió i Miguel Amat Maestre, el seu tio iaio, que va ser advocat, literat i diputat provincial a Alacant. Les circumstàncies econòmiques i familiars d'Enrique Amat el van obligar a treballar des de molt jove, la qual cosa va limitar la seua formació acadèmica, però no la seua vocació intel·lectual.

Als 14 anys comença a treballar en Calçats Luvi, S. A. com a ajudant d'oficina, fàbrica en què transcorre gran part de la seua vida professional, exercint de cap de personal i de comptabilitat, quan esta empresa era una de les més importants manufactureres de la sabata d'àmbit estatal.

Esport i activitats socials

En la seua joventut presidix l'equip de futbol denominat Realidad Ibérica Petrelense, popularment conegut com a RIP. També desenvolupa una intensa activitat social al capdavant de les Joventuts d'Acció Catòlica en els anys immediats a la Guerra Civil espanyola.

La contesa civil (1936-1939)

A finals de juliol de 1936 es desplaça a Alacant, on és detingut com a presumpte conspirador i és ingressat en el Reformatori d'Adults d'Alacant. A principis de tardor va ser posat en llibertat sense càrrecs junt amb diversos reclusos que van ser detinguts també en la capital de la província.

Posteriorment va ser mobilitzat en l'exèrcit republicà a l'orde de Valentín González, “el Campesino”, en la Brigada Mixta E; la qual es va convertir en la 10a Brigada Mixta.

Els anys de la postguerra

En finalitzar la guerra, dos anys després, concretament el 14 de març de 1941, va contraure matrimoni amb la seua nóvia, Virginia Vicedo Rico, i es va traslladar a viure a una casa propietat de la família d'ella. Fruit d'esta unió van nàixer dos fills, Julia i Enrique.

Home de profunda fe, així com per l'abast del problema social i la distribució de la riquesa. Les seues conviccions religioses despertaran les seues inquietuds per la crisi de la fe i les creences religioses de l'home actual.

Encara que mai va voler participar de forma activa en la vida política local, la preocupació pel desenvolupament local i econòmic del seu poble el va portar a col·laborar, una vegada finalitzada la contesa civil, amb la comissió gestora nomenada pel governador de la província per a la normalització, organització i desenvolupament del municipi, i fou regidor de l'Ajuntament durant tres anys. Així mateix, formà part de la comissió encarregada de la reconstrucció de l'església parroquial de Sant Bartomeu.

Jutge de Pau

De 1970 a 1975 ocupa el càrrec de Jutge de Pau, que exercix amb justícia i honestedat, i es guanya el reconeixement i el respecte de tots els petrerins pel seu tarannà conciliador en els difícils anys previs a la transició democràtica.

Festes de Moros i Cristians dedicades a Sant Bonifaci, Màrtir

Però Enrique Amat és recordat per la seua incondicional dedicació a la promoció de la festa de Moros i Cristians en què va participar com a fester actiu durant més de cinquanta anys. Compromés amb la festa, va ser directiu de la comparsa Moros Vells i de la Unió de Festejos Sant Bonifaci Màrtir, diverses vegades, ocupant càrrecs de responsabilitat en les seues juntes directives. En reconeixement a la seua labor, va ser nomenat en 1983 soci d'honor de la Unió de Festejos. A més, durant dèsset anys va mantindre una intensa i fructífera labor com a director de la revista de festes de moros i cristians, en les pàgines de la qual publicà nombrosos escrits literaris i d'investigació històrica sobre Petrer i les seues festivitats, vetlant sempre per la conservació de l'essència i tradicions pròpies de la festa.

Obra poètica

Enrique Amat Payá-Octubre 1983.

Sempre va gaudir d'una especial sensibilitat poètica, tal com va demostrar en la publicació d'una selecció dels seus primers poemes en l'antologia d'autors locals titulada Cuando las yemas revientan (1967), junt amb el retor Jesús Zaragoza, Paco Mollá i Gabriel García, així com en les seues assídues col·laboracions literàries en la revista de festes patronals i la publicació del llibre Mi poético sentir, verdadera compilació de la seua vasta obra poètica, editat en 1993. Abans, en 1991, l'Ajuntament ja havia editat el seu primer llibre, titulat Mi manera de pensar, una recopilació dels més significatius articles que l'autor havia escrit i publicat al llarg de la seua dilatada vida, analitzant temes com les festes i tradicions locals, els principis de justícia i pau social, o l'ideal religiós catòlic.

Al final de la seua vida, i quasi coincidint amb la seua defunció, succeïda el 18 de març de 1997, es va publicar la seua última obra, Mi personal opinión sobre casos y cosas, miscel·lània que arreplega els últims escrits en vers i en prosa de l'autor.

Per a Enrique Amat, “la poesia ve a ser, en la part subjectiva, com un pur brollador que aboca les seues cristal·lines aigües sobre la superfície interior de l'individu". Per tant, no és tan sols escriure o declamar poesia, en el seu significat estricte, sinó poetitzar qualsevol moment de l'existència humana, en relació amb la naturalesa o amb la profusa gamma dels sentiments de l'ànima, i la seua obra poètica arreplega a la perfecció este ideal de vida, amb “poemes sense transcendència, nascuts a l'abric de les meues creences, de les meues volences, de les meues vivències…".

En 2014, amb motiu de la celebració del IV centenari del vot del poble de Petrer a Sant Bonifaci, el seu poema “Estaremos a tu lado”, musicalitzat per Tino Cabedo, es va convertir en part important dels distints actes d'esta commemoració.

Reconeixement oficial

El Consell Municipal de Cultura va acordar en 1999 que la nova biblioteca construïda en la zona del Campet portara el nom del poeta.

El 15 d'abril de 2000 es va descobrir la placa del carrer Poeta Enrique Amat, situada en la zona de l'estació d'autobusos, segons l'acord del Consell Municipal de Cultura de l'any 1997.

Publicacions

Cuando las yemas revientan (1967). (Antologia poètica de diversos autors)

Mi manera de pensar (1991)

Mi poético sentir (1993)

Mi personal opinión sobre casos y cosas (1997)

Articles i poemes

Nombrosos articles i poemes inclosos en les revistes Petrer i Festa, editades per l'Ajuntament de Petrer, i en la Revista de Moros i Cristians, editada per la Unió de Festejos Sant Bonifaci, Màrtir, de Petrer.

Bibliografia

GARCÍA AZORÍN, J. R. (2009): Pròleg de Dos poetas de Petrer, Ajuntament de Petrer.

POVEDA LOPEZ, V. (2012): “Enrique Amat. Los amores del poeta”, Festa, Ajuntament de Petrer.

RICO, NAVARRO, Ma. C. (2002): Las calles de Petrer, Ajuntament de Petrer, Caixa Petrer, Universitat d'Alacant.