Ermita de la Puríssima Concepció

De WikiPetrer
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Denominació

Ermita rural, també coneguda com a “ermita de Catí”, situada en la partida de Catí, a uns quinze quilòmetres de distància de Petrer, pròxima a la finca de l'Administració i al barranc de Xoli (Rincón Bello). Es data en el segle XVIII i està davall l’advocació de la Immaculada Concepció.

Exterior de l'ermita.

Ubicació

Localització: Partida rural de Catí, 11 Pol. 6, Parcel·la 2.

Coordenades: 30N 702327 42648000.

S’accedix per un camí de terra senyalitzat com a senda, des de l’àrea recreativa Xorret de Catí, a una distància d’1’5 km cap al sud. Està pròxima a la gelera o pou de neu de Catí.

Dades històriques

Interior de l'ermita.

La data exacta en què es va construir es desconeix, però se’n té notícia per un informe de 1779 firmat pel prevere Francisco Rato en què es diu que és una ermita molt antiga que es troba molt deteriorada, igual que els seus objectes litúrgics. És possible que l'ermita es tancara al culte fins que va ser renovada (Navarro, 1994). El 12 de desembre de 1786 hi ha una sol·licitud que demana al bisbe, que per aquells anys era José Tormo, que concedira permís per a beneir l’ermita de Catí i els seus ornaments, ja que l’havien renovada (Rico, 2000). Montesinos, en 1794, la cita com a “aseada hermita, dedicada en honor y culto de la Purísima Concepción de Ntra. Señora, también a la parte de Levante, distante como dos horas y media de esta Villa en la partida llamada de Catí”.

Els murs frontals i el paviment van ser reconstruïts en 1914. En la dècada dels 80 l’ermita estava en un estat lamentable i en situació d’imminent ruïna, per la qual cosa, davant les queixes dels veïns, l’Ajuntament de Petrer va procedir a la seua restauració, duta a terme per l’arquitecte tècnic municipal, A. Rodríguez Durán. Segons pareix, se celebrava missa esporàdicament, inclús alguna boda (1). En les bodes era habitual que el ram de nóvia es realitzara amb flors de cirerer, arbre abundant en la zona. Els dos costums es van reprendre durant algun temps després de la restauració de l’ermita.(Candelas, 2004).

Així mateix, tres anys després de rehabilitar-se en 1991, es va instaurar, per part del col·lectiu local Club Caballista San Jaime, una iniciativa consistent en una romeria anual en honor a Sant Jaume, coincidint amb esta data de gran significació en l’àmbit rural petrerí.

Característiques arquitectòniques

Planols de l'ermita (Ramón Candelas).

L’edifici consta d’una nau, una sagristia i un refugi d’accés exterior. Està construït per murs, pilastres i contraforts de maçoneria, així com per una volta de canó de rajola i maçoneria sobre arcs faixons rebaixats. El cobriment està realitzat a dos aigües per mitjà de l’ús de teula corba. Orientada al sud, la façana, de gran senzillesa, és pentagonal i amb un angle superior molt obert. La porta està formada per un arc allindanat i té una espadanya senzilla construïda amb paredó, que conserva la campana. La planta és rectangular, fa 9,10 m per 3,10 m i està dividida en quatre trams per les pilastres i arcs faixons. Una cornisa recorre el perímetre i constituïx l’arrancada de la volta. El tram de la capçalera, elevat per un escaló, fa de presbiteri. La testera és recta i inclou un xicotet retaule d’obra composat per un banc i una fornícula entre pilastres acanalades i entaulament amb pinacles; a més, dos mènsules franquegen el conjunt. En la fornícula es col·locava una imatge de la Puríssima, i en les mènsules dels costats, a Sant Jaume i Sant Joan, les imatges dels quals es guardaven en una finca particular, fins que van ser traslladades a l’ermita de Sant Bonifaci. Finalment, pel flanc dret s’accedix a la sagristia (Candelas, 2004).

Conservació

Des de l’any 1991 no s’ha realitzat cap intervenció arquitectònica de consideració. Únicament s’ha pintat la façana de blanc per a evitar la brutícia i deteriorament. Del manteniment s’ha encarregat el Grup Excursionista de Petrer.

Notes

(1) Hi ha constància de la boda celebrada en 1941, entre Ramón Pellín i Dolores Jover, oficiada pel retor de Sant Bartomeu, Jesús Zaragoza Giner, i una altra, després de la restauració, el 27 de juliol de 1991, entre Rogelio Navarro i Dolores Abellán, oficiada per Pedro Martínez, exvicari de Sant Bartomeu (Candelas, 2004).

Bibliografia

CANDELAS ORGILÉS, R. (2004): Las ermitas de la provincia de Alicante, Diputació Provincial d’Alacant.

NAVARRO POVEDA, C. (1994):“Arquitectura popular religiosa de Petrer: las ermitas”, Revista Moros y Cristianos, Petrer.

RICO NAVARRO, M.ª C. (2000): Apuntes para la historia de Petrer, Ajuntament de Petrer, Caixa de Crédit de Petrer i Universitat d’Alacant.