Ermita del Crist del Calvari

De WikiPetrer
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ermita del Santíssim Crist de la Sang de la Muntanya Calvari

Altar ermita del Crist del Calvari.

Denominació

Ermita construïda segurament l'any 1674, situada en la cima del tossal anomenat Muntanya Calvari, on acaba el viacrucis que partix de l'església de Sant Bartomeu, immediatament darrere de l'ermita de Sant Bonifaci i a una altura superior.

Ubicació

Es troba en el vessant del turó anomenat de Sant Bonifaci o, també, de la Muntanya Calvari, situat al sud-oest del centre històric de la població. S'accedix a l'ermita pel carrer del Calvari i pel carrer Nou que continua pel de Sant Bonifaci. Des de l'esplanada de l'ermita de Sant Bonifaci s'accedix per unes escales a l'ermita del Santíssim Crist.

Dades històriques

Exterior de l'ermita del Crist del Calvari.

No consta la data exacta que es va construir, encara que es coneix que l'ermita estava construïda en 1674. Segons l'acta de l'entronització del Crist del 26 d'agost del dit any, realitzat pel notari Joseph Gil de Petrer, s'indica l'“acte de tot lo contés en la col·locació del Sant Cristo del Monte Calvari de Petrer”.

En 1713 hi ha notícies de l'arreglament i entrega d'una campana per a l'ermita, i en 1760, en el Capítol de primer d'abril, es va proposar reedificar l'ermita del Santíssim Crist de la Sang de la Muntanya Calvari, i que una vegada acabada, es tornara a esta la sagrada imatge que havia estat allotjada en l'ermita de Sant Bonifaci, amb gran festa i ostentació.

En 1774, per a la celebració del I centenari, es va eixamplar l'ermita i van quedar així tres capelles col·laterals. En el II centenari es va fer la placeta i es va millorar l'ermita amb lluïts i altres millores. En 1974, el III centenari també es va celebrar amb profusió de festejos.

Característiques arquitectòniques

Pla ermita del Crist del Calvari.

S'arriba a l'ermita per una esplanada creada en 1874, en el pis de la qual figura l'escut de la ciutat, realitzat en la dècada dels noranta del segle XX. Set escalons accedixen a la porta de l'ermita. És un edifici exempt que comprén nau oratòria i sagristia, fabricat amb murs de maçoneria amb un grossor entre 50 i 80 cm. La teulada està fabricada a dos aigües de teula corba. La fatxada, de forma pentagonal, s'orienta a ponent. La porta està coberta de xapa clavetejada i una finestreta per la qual es veu l'interior de l'ermita. Entre la porta i l'obertura, d'arc rebaixat, queda una claraboia que il·lumina l'ermita. A cada costat de la porta figuren els dos últims passos del viacrucis, el XIII i XIV. En el frontó, en una placa, figura la data de 1674. Remata la façana una senzilla espadanya. El revestiment era d'algeps de color ocre en la façana i blanc en la resta, encara que en els últims anys es va pintar tota la façana de blanc. La planta és rectangular i fa 18,5 m de llarg per 10,2 m d'ample.

Originàriament estava formada per murs, pilastres i contraforts. Perforant els murs i cobrint l'espai entre contraforts es va ampliar la nau amb capelles entre els contraforts, i obrint els buits als dits contraforts, es va facilitar el pas entre capelles. El primer i segon tram estan coberts per voltes de quatre punts. El tercer tram està disposat a manera de creuer cobrint-se el centre amb una cúpula cega sobre petxines, de poca profunditat. El quart tram el compon el presbiteri, elevat per dos escalons. La capçalera la presidix el Santíssim Crist del Calvari, també anomenat el Crist de la Sang, de gran devoció per a la població de Petrer. Mentres que el revestiment dels dos primers trams és sobri, d´algeps blanc i una imposta marró, en el creuer i presbiteri la decoració és profusa, que recorda l'estil bizantí amb abundants daurats en les parets i en la volta. El pis de paviment hidràulic forma un mosaic tipus escacs en blanc i negre.

Conservació

Exterior de l'ermita del Crist del Calvari.

L'estat de conservació és bastant bo, inclús es podria assenyalar que, a pesar de les seues diverses reformes i a diferència de la seua acompanyant, la de Sant Bonifaci, conserva millor la seua estructura inicial, i queden encara visibles els tres contraforts de la seua part posterior i l'espadanya en la rematada central de la façana.

Bibliografia

CANDELES ORGILES, R. (2004): Ermitas de la provincia de Alicante, Diputació Provincial d'Alacant, Alacant.

NAVARRO POVEDA, C. (1994). “Arquitectura popular religiosa de Petrer: las ermitas”, Moros i Cristians,Unió de Festejos Sant Bonifaci, Màrtir.

RICO NAVARRO, M. C. (2000): Apuntes para la historia de Petrer. Vida y obra del presbítero Conrado Poveda, Ajuntament de Petrer.

NAVARRO DÍAZ, P. (1999): “325 años de devoción al Santísimo Cristo del Monte Calvario en Petrer”, (1674-1999), Majordomia.