Exvot masculí ibèric

De WikiPetrer
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Exvot masculí ibèric

Fotografia i dibuix de l'exvot.

Denominació

Xicoteta figura elaborada en bronze, amb una altura de 8 cm i 3,3 cm d'amplària, que representa un individu masculí que vist amb túnica curta. Per les seues característiques podria tractar-se d'una peça depositada en honor a alguna divinitat per a que l'oferent obtinga un benefici. Es data entre el segle IV i el segle II a. C.

Ubicació

Vitrina on està situat l'exvot.

Originàriament es va recuperar en la muntanya Bolón (Elda), i actualment s'exhibix en la sala d'arqueologia del Museu Dámaso Navarro, ubicat al número 10 de la plaça de Baix de Petrer (Alacant).

Dades històriques

La cultura ibèrica expressava la seua religiositat a través d'exvots en forma de xicotetes figures elaborades en pedra, bronze o terracota. Generalment són imatges estilitzades d'oferents masculins i femenins en actitud de pregària, amb algun tret exagerat (mans, ulls, òrgans sexuals) i portant alguna ofrena (un panet, fruits, etc.). Excepcionalment també hi han animals representats.

Solien ser depositats en santuaris, destacant zones del sud i sud-est peninsular, com els de l'entorn de Despeñaperros a Jaén (Collado de los Jardines, Castellar de Santisteban) o La Luz (Verdolay, Múrcia), així com en altres punts d'Andalusia i llevant. El més normal és que estes figuretes foren depositades com a exvots o ofrenes per les persones que venien a rendir culte a una divinitat. Podria ser que es tractara d'una ofrena realitzada en un lloc de culte per algú que havia aconseguit fer-se amb esta peça de bronze, clarament superior i més costosa que les peces de ceràmica habituals. No obstant això, l'existència d'altres peces de diferent material permetria mantindre també la hipòtesi de l'arribada d'un conjunt de bronzes d'este tipus, possiblement per a la seua ofrena posterior en algun santuari, a través de les relacions comercials generals existents entre pobles ibers veïns.

La seua funció principal era honrar les divinitats a canvi de protecció, benestar, salut i prosperitat. Eren depositats en estos centres de culte que habitualment es localitzen sobre elevacions del terreny o en coves, pròxims a importants vies de comunicació i a cursos d'aigua, a una determinada distància dels nuclis de població; de vegades eren autèntics centres de culte comunitaris de control territorial. En la zona oriental de la península, les troballes de peces de bronze són molt escasses, encara que s'han trobat de forma aïllada en alguns jaciments. En canvi, són molt freqüents els d'argila de distint tipus i valor, que es documenten, entre altres, en els santuaris de Coimbra del Barranco Ancho (Múrcia), castell de Guardamar i La Serreta d'Alcoi (Alacant). Un altre conjunt important d'exvots d'este tipus procedix de la necròpolis de L'Albufereta, i deuen relacionar-se amb el poblat del Tossal de Manises d'Alacant.

Els exvots són poc freqüents en les nostres terres. Esta peça pogué haver arribat com a conseqüència del comerç o com a record del trànsit d'un viatger per terres més o menys llunyanes, ja que el taller més pròxim realitzava tipus diferents. No obstant això, Antonio Poveda reproduïx tres peces aparegudes a Elda, dos de les quals procedixen de El Monastil i una de Bolón.

Descripció

Codi QR - exvot ibèric fotogrametria.

La peça té una alçària de 8 cm, un grossària d'1,5 cm i una amplària de 3,3 cm, i correspon a un individu que vist una túnica curta i que té les mànegues també curtes; té els braços oberts i estesos cap als costats, encara que com no es conserven no podem saber com es completaven ni si la figura sostenia alguna cosa en les seues mans, ja que estan fracturats abans d'arribar al colze. Les cames i els peus sí es conserven, encara que l'extrem de la cama esquerra està doblegada cap a dintre.

En el cap, molt desgastada, poden observar-se alguns dels seus trets principals: el nas i les celles estan marcats per un cordó en relleu, junt amb el qual s'observa part dels ulls, contornejats per un lleuger ressalt que forma una superfície ovalada. Els cabells cauen en clenxes paral·leles que formen una cabellera per darrere del cap fins al començament del coll i la zona de les orelles. La part superior pareix estar coberta per una espècie de bonet llis encasquetat per davant fins a quasi les celles i per darrere fins al tòs, que no permet observar la disposició del monyo. En un primer moment podria pensar-se en la típica tonsura atribuïda als sacerdots ibèrics, encara que un examen més detallat permet observar que el casquet correspon no a una falta de cabells, sinó que es tracta d'un bonet o un altre tipus de peça que cobrix parcialment el cap, cosa que no resulta infreqüent, d'altra banda, en els bronzes ibèrics. Al voltant del coll s'observa un engrossiment que ha de correspondre a la vora de la túnica.

Cronologia

L'exvot ha arribat fins a nosaltres sense context arqueològic, pel que la seua datació ha de basar-se en paral·lels estilístics amb altres peces similars i genèricament podria datar-se entre el segle IV i el segle II a.C.

Conservació

La peça es va trobar amb alguns elements deteriorats, com les extremitats fracturades i una d'elles doblegada, i encara que en la superfície s'observen alguns punts d'oxidació, la conservació de l'exvot ibèric és acceptable.


Bibliografia

ABAD CASAL, L. (1995): “Un exvoto ibérico del Valle del Vinalopó”, Festa, Ajuntament de Petrer.

POVEDA NAVARRO, A. M. (2006): “Íberos en el Valle de Elda”, Historia de Elda, tom I, Ajuntament d'Elda i Caixa d'Estalvis del Mediterrani.