Francisco Mollá Montesinos

De WikiPetrer
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paco Mollá en el jardí de sa casa.

Francisco de Paula Mollá Montesinos, més conegut com Paco Mollá, va ser un poeta nascut a Petrer (2 de març de 1902 - 22 de desembre de 1989). Poeta que va tractar en les seues poesies l'espiritualisme, lirisme, amor, religió, naturalesa... Es definia com un home d'idees llibertàries.

Biografia

Paco Mollá va nàixer en l'actual carrer Arc de la Mare de Déu núm. 2. Va ser el primogènit de Francisco Mollá Cortés, el tio Hereu, i Magdalena Montesinos Montesinos, un jove matrimoni que vivia en el carrer Agost núm. 16. La seua família es mantenia d'una forma precària a través del treball eventual en el camp.

A causa de les difícils circumstàncies de fam canina i sequera de la zona on vivia l'escriptor, a principis del segle XX, exactament l'any 1908, la família de Paco Mollá va emigrar al Brasil. Açò va suposar una experiència dura per a la família per les condicions de treball a què van haver de fer front en les plantacions de café de la selva brasilera, i agreujada per la mort de Magdalena i Cecilia, dos germanes del poeta. Durant la seua infància, Paco Mollá no va assistir a cap escola, per la qual cosa les seues primeres lliçons i ensenyances les va rebre de son pare, que el va instruir en el castellà i el portugués.

Paco Mollá durant l'acte del seu homenatge a Petrer el 7 de novembre de 1980.

En 1920, després de 12 anys de dur treball en els cafetars de Sao Paulo, la família va tornar a Espanya, al seu Petrer natal. Després de la seua tornada, Paco Mollá, als 18 anys, va aprendre a Elda l'ofici de muntador mecànic en la fàbrica de calçat de Rodolfo Guarinos; era una època en què la indústria sabatera sorgia amb força en la comarca. En 1923 realitzà el servici militar a València i, en 1929, va contraure matrimoni amb Justa Beltrán Tortosa, amb qui no tindria fills. En esclatar la Guerra Civil espanyola, es va allistar com a voluntari en Sanitat, i fou nomenat sergent i, més tard, comissari polític en el front de Guadarrama, on va morir el seu germà Bonifacio, i va contraure una greu malaltia pulmonar de la qual mai es recuperaria.

Més tard, va anar a parar a la presó, per la implicació en la crema i destrucció de la capella de Rabosa, encara que mai es va saber la seua verdadera història. Va ser un període de set anys (sis a Alacant i un entre Monòver i Carabanchel). En el Reformatori d'Adults a Alacant va tindre la seua escola poètica, la seua universitat. Allí va crear un grup amb periodistes, escriptors, poetes i dramaturgs. L'any 1941 va entaular amistat amb personatges com el poeta Miguel Hernández, l'escriptor Jorge Llopis... En 1946, Paco Mollá va ser traslladat a Carabanchel i el 16 de setembre d'eixe mateix any va eixir de presó, encara que se li va prohibir tornar a Petrer fins a quatre anys després. En 1950, el matrimoni torna a la seua estimada vall, però fins als dotze anys següents estarien residint a Elda, just en la línia del terme on comença Petrer, en el carrer Vázquez de Mella. En la ciutat veïna, es guanyava la vida com a muntador de màquines de calçat, i al mateix temps col·laborava en periòdics i publicacions de la comarca com la Valle de Elda i Dahellos. En 1967 va publicar els seus poemes en l'antologia titulada Cuando las yemas revientan junt amb Enrique Amat, Gabriel García Romeu i el sacerdot Jesús Zaragoza, compilador del volum. Més tard van ser editats Orto en 1975, i Luz en la senda: el alba incesante i Alba en 1980, la seua creació més sublim d'espiritualitat i lirisme. En 1988 va ser Canciones del Valle i Canciones del camino i Últimos poemas en 1991. El 22 de desembre de 1989 Paco Mollá, faltava en l'hospital comarcal d'Elda deixant publicats més de mil poemes en periòdics i revistes. En memòria a ell estan la Fundació Poeta Francisco Mollá, un carrer dedicat, un institut d'ensenyança secundària i una de les dos biblioteques municipals de Petrer porta el seu nom.


Obres

Cumbres (1938)

Cuando las yemas revientan (1967)

Orto (1975)

Luz en la senda: el alba incesante (1980, reeditat en 1994)

Alma y otros poemas (1980)

Canciones del valle: mi tierra (1988)

Canciones del camino (1988)

Últimos poemas (1991)

La región del silencio (2002)

¿Por qué no vienes conmigo? (2015)

Activitat política

D'idees llibertàries, als seus 26 anys va ser triat president de les Joventuts Socialistes petrerines, publicant en El Mundo Obrero alguns poemes compromesos que denunciaven els abusos del capitalisme i l'explotació dels treballadors. Més tard, en plena guerra, va editar el llibre titulat Cumbres, poemari de contingut social, la qual cosa li va valdre ser catalogat com a defensor de la República i dels drets dels treballadors, en el context de la qual es pot emmarcar el poema “Triste ronda”.


Bibliografía

FUNDACIO CULTURAL POETA FRANCISCO MOLLÁ MONTESINOS, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l'Excm. Ajuntament de Petrer.

MAESTRE CARBONELL, J.M. (2009): “Dos poetas de Petrer. Enrique Amat y Francisco Mollá”, Ajuntament de Petrer, Regidoria de Cultura i Patrimoni. http://petrer.es/cas/fundacionpacomolla.html