La cova de Frescoreta

De WikiPetrer
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Denominació

Vista general de la cova de Frescoreta després de començar la seua neteja i tanca.

Casa cova situada en la partida del Ginebre, excavada manualment en el substrat geològic, principalment argilós o rocós, a base de pics i pales. El seu nom fa referència a un dels seus amos, Joaquín Poveda, conegut com a Frescoreta.

Ubicació

Localització: situada en la partida rural del Ginebre, a l'est del nucli urbà de Petrer, entre el Collat de Benissa, la zona de bancals del Pla del Pito i la Serra del Sit; en el paisatge protegit entre esta serra i la Serra del Maigmó.

Coordenades: 30N 697231 4261310

Dades històriques

Casa-cova Frescoreta - seccions i planta.

La denominada casa cova és un tipus de vivenda excavada totalment o parcialment en el substrat geològic, bé siga argilós o rocós. És un tipus d'hàbitat que es pot localitzar sense dificultat en nombroses poblacions d'Andalusia, Castella-la Manxa i Aragó; són molt conegudes les de Guadix, Baza o Chinchilla de Montearagón. En la província d'Alacant també es poden trobar barris de coves en els centres històrics de Villena, Crevillent i Rojales.

L'aparició d'este tipus d'hàbitats rupestres es data en la nostra població en la segona mitat del segle XIX, tenint com a punt de partida les contínues crisis econòmiques i agrícoles i un important augment demogràfic, la qual cosa va obligar a la població a construir unes vivendes econòmiques en zones, a priori, no molt recomanables per a habitar, com eren els vessants del castell, els llits de rambles i rierols, o en zones pràcticament desertes, molt allunyades de la població. A Petrer les cases cova estan repartides pel terme municipal, encara que la majoria es concentren en la rambla de Puça (coves del Riu), en els vessants del castell (coves del Castell i coves de la Benvinguda) i en partides rurals com Aiguarius, la Pepiosa, el Forcat i la Llobera. El seu nombre, a mitjan segle XX, rondava les 220 coves, i s'usaven com a segones residències, magatzems o cellers (Herrero, 1991).

Vista de la cova de Frescoreta abans de començar la seua neteja i tanca.

La construcció d'una casa cova era més senzilla que la d'una casa a l'ús, perquè inclús exigint destresa amb les ferramentes i uns coneixements bàsics, la podia realitzar el mateix propietari, amb l'estalvi econòmic consegüent. Si no podia o no es considerava capacitat per a realitzar esta obra, contractava el cover, que treballant en la majoria dels casos en solitari, utilitzant un pic, un remenador, un cabàs i una carretó, en aproximadament un poc més d'un mes realitzava una casa cova d'unes quantes habitacions. Es començava realitzant un orifici en la paret terrosa, a una altura aproximada d'un metre. Després s'eixamplava el forat per a formar la sala des d'on s'obrien obertures per a excavar la resta d'habitacions (Navarro, 2001). Les vivendes realitzades baix terra eren estructuralment molt senzilles, comptaven amb les habitacions imprescindibles per a viure: una cuina que podia fer les funcions de menjador, un o més dormitoris i una quadra si es tenien animals de tir. Únicament les sales exteriors tenien finestres i llum natural. En l'interior no hi havia portes per a separar les habitacions, sinó cortines de tela.

La denominació que esta casa cova, en concret, ha mantingut al llarg de les dècades, fa referència a Joaquín Poveda Gómez, Frescoreta, procurador dels tribunals i veí de Petrer, assassinat en començar la Guerra Civil (Rico, 2002). No obstant això, Joaquín Poveda, no va ser el que va manar construir la cova, sinó que l'origen d'esta es remunta a finals de segle XIX o principis del segle XX, perquè en 1905 ja hi ha constància que pertanyia a Ana María Payá Poveda (García i Tendero, 2010).

Característiques arquitectòniques de la cova de Frescoreta

Vista general de la cova de Frescoreta després de començar la seua neteja i tanca.

La casa cova estructuralment es dividix en dos parts ben diferenciades, una que correspon a la vivenda i una altra a l'estable. La primera està formada per un rebedor o entrada que distribuïx i dóna pas a la resta de les habitacions. Així, el rebedor té a mà dreta i esquerra sengles habitacions, amb la primera d'elles totalment afonada. L'habitació de la dreta era un dormitori, mentres que l'habitació de l'esquerra s'utilitzava com a traster, armer i despatx. Al front trobem una altra sala amb una claraboia a manera de ximenera que permet l'entrada de llum natural a esta part de la cova. En este punt, a mà dreta hi ha una habitació, també parcialment afonada, i a mà esquerra està la llar-menjador, que és l'habitació més àmplia de la casa cova, amb la ximenera al fons, el xicotet forn de llenya voltat de rajola, a la seua dreta, i un xicotet orifici de ventilació que connecta amb l'estable i evita la concentració de fum en la sala. Des de la llar hi ha un corredor que connecta la part de la vivenda amb l'estable. Finalment, per un corredor estret i llarg, del qual s'ha perdut part de la coberta, s'arriba a una última habitació rectangular. En total són 6 habitacions que suposen una superfície aproximada de 120 m².

Tota la vivenda presenta paviments de calç. De la mateixa manera, les parets estan lluïdes del mateix material, formant en alguns sostres de les sales arcs de reforç de la coberta que atorga a esta casa-cova un element diferenciador amb la resta de les cases rupestres. A més, a diferència d'altres cases més humils que utilitzaven teles per a separar les habitacions, esta tenia sòlides portes de fusta massissa.

A través d'un estret corredor la vivenda es connecta amb l'estable, que està format per una quadra que compta amb un pessebre doble, diversos buits i departaments on es guardaven els aparells de muntura i les ferramentes de treball i dos habitacles que albergaven dos cabres, un burro i un cavall. L'estable tenia dos eixides al corral, el qual comptava amb un entresolat excavat en la roca on es depositava la palla que servia d'aliment als animals.

Una de les característiques de la casa és el seu aljub de planta circular, semblant a la d'un pou de neu, que captava l'aigua a través d'unes canalitzacions que arreplegaven l'aigua de la teulada de la casa. La ubicació exterior dels elements associats a l'aigua és fonamental per a evitar humitats en l'interior de la cova. Este aljub, segons l'informe de valoració de 1956, té una cabuda d'aproximadament 5 metres cúbics i es troba derruït.

Conservació

La casa cova de Frescoreta estava en molt mal estat en la primera dècada del segle XXI. El fet d'estar més de mig segle d'abandó continuat, unit a una ocupació molt esporàdica i poc sensible amb la cova, han deteriorat les estructures. En unes ocasions la mà de l'home, i en altres la falta d'ús i les inclemències meteorològiques, han fet que el seu sostre haja anat cedint, desplomant-se en algunes de les habitacions.

En els treballs de neteja i condicionament de la cova, duta a terme per la brigada del paisatge protegit en 2009 i 2010, es van retirar diverses desenes de bosses de fem amb les deixalles tirades per excursionistes. Es van extraure tots els farciments de terra dels despreniments interiors; es va netejar l'aljub que estava totalment reblit de pedra, terra i fem; així mateix, es va desbrossar tot el corral. De forma complementària, es va recuperar el tram de senda que donava accés a la cova des de la Xabola del Forestal, paral·lela a la pista nord del Sit. Quan estava en ús la casa cova, esta senda era més àmplia, i hi podia transitar un carro en què es transportava la producció agrícola de la finca a la vila.

Una vegada realitzada esta neteja de l'immoble, es va ampliar la documentació escrita i planimètrica, col·laborant el Museu Dámaso Navarro junt amb l'equip del Paisatge Protegit, realitzant-se labors de recuperació històrica de la mateixa casa cova, dels seus habitants i del seu ús i funcionalitat. A continuació, es va dur a terme un treball de planimetria de la casa, que representava la planta i l'alçat en diverses habitacions, tant de la vivenda com de l'estable i corral.

Després de les abundants pluges de tardor de 2009 i davant del perill d'afonament d'algunes parts de la casa, es va decidir instal·lar un tanca perimetral de fusta al voltant de tota la casa cova amb l'objectiu de dissuadir els excursionistes a entrar i, d'esta manera, evitar danys personals davant de l'avançat estat de deteriorament de la sostrada de la construcció rupestre.


Bibliografia

FERRER GARCÍA, T. (1991): “Arquitectura subterránea. Viviendas trogloditas en el término municipal de Petrer”, Festa, Ajuntament de Petrer.

GARCÍA PEREIRA y TENDERO FERNÁNDEZ, F.E. (2010): “La cova de Frescoreta”, Festa, Ajuntament de Petrer.

NAVARRO DÍAZ, P. (2001): “Cuando el Cid era un vergel”, Petrer Mensual, edició digital: http:// www.historiadepetrer.es.