Les almàsseres

De WikiPetrer
La revisió el 13:48, 12 set 2017 per Cultura (discussió | contribucions) (Links to existing pages added by LinkTitles bot.)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Molí d'oli de l'antiga almàssera, en el carrer Sancho Tello, propietat de la Caja Rural de Ahorros y Préstamos de Petrer.

Una almàssera és un mecanisme del qual s'obté, principalment, oli d'oliva esprement l'oliva.

Les “cases-almàsseres” s'han de visualitzar de la següent manera: un roleu de pedra massissa on es xafava l'oliva; una premsa manual de cofins d'espart; una gran fogata amb la caldera per a l'aigua, imprescindible per a esta labor; un clot, “alcacería”, on es dipositava tot el líquid, quedant l'oli flotant per la seua menor densitat, podent ser arreplegat amb major facilitat. La molinada era aprofitada com a pinso per a gallines, conills i la criança de porcs.

Ubicació

A principis del segle XX encara existien a Petrer diverses almàsseres casolanes, ja que en aquells temps encara hi havia alguns terratinents propietaris d'olivars que elaboraven el seu propi oli.

Localització

En el carrer Numància, en la Partida de Puça, en “El súper” i en el Carrer Saix.

Dades històriques

L’almàssera del carrer Numància

Estava situada en la vorera esquerra d’esta, direcció carrer Agost. Era propietat d'un home recordat per la seua activitat canterera, “el tío Julio Román”, “el de Pepo”. Segons alguns testimonis va estar funcionant fins a finals de la dècada dels anys 20.

Esta almàssera tenia un règim d'explotació, és a dir, l'agricultor colliter havia de demanar torn i quan este arribava, aportar peó i cavalleria, ja que havia d'anar escampant la seua oliva en xicotetes quantitats sobre un pis dur i circular on un roleu de pedra cònic tirat per una cavalleria aniria trepitjant-la a la vegada que esmunyia el puré cap a la canal. Allí s'arreplegava i s'anava dipositant en una gran safata per a ser col·locada sota la premsa manual. A aquestes premses manuals de rosca sense fi se'ls incorporava una biga llarga de fusta, introduint-la en el seu orifici. Com més descendia, més homes eren necessaris per a tirar del pal.

Almàsseres en partides rurals

En el terme municipal de Petrer només es recorda l'existència de dues almàsseres, situades en dos paratges allunyats de la població abundants en oliveres. Un d'ells es trobava en la Partida de Puça, en la casa de “Monis”. Era d'explotació familiar, podent donar servei als colliters dels paratges pròxims: Gurrama, Foia Falsa, Esquinal, Pantanet i altres. Eixa qüestió ens permet pensar que les campanyes d'elaboració serien llargues i profitoses.

L'altre molí-almàssera es trobava en la casa del Palomaret. El seu propietari era veí d'Agost, Tomás Jover. Va estar funcionant fins a l'any 1954. Els roleus i alguna que altra ferramenta servirien per a decorar la fonda que allí es va instal·lar posteriorment.

L’almàssera d”El súper”

Estava situada en el solar que des de fa anys ocupa l'homònim comerç. Va ser instal·lada en este lloc per la Cooperativa Agrícola i Caixa Rural de Petrer, que va captar la necessitat imperiosa de posar en funcionament esta almàssera, la qual cosa va originar el trasllat des del carrer Numància.

Esta almàssera durant els 35 anys de vida els va passar fent història, es pot dir que va ser la de les transformacions.

El règim productiu va començar sent continuïtat del del carrer Numància amb la premsa a mà, la qual cosa va suposar que el nombre de voluntaris a fer força s'incrementara. Era també freqüent observar la presència de dones que s'acostaven fins a l'almàssera amb la finalitat d'omplir el braser d'ossos d'olives i molinada, per a dipositar-lo després en la taula-braser de les seues cases.

L'espaiós recinte disposava de sitges en la seua sala-magatzem per a comoditat dels productors. En esta almàssera, en ser cooperativa, la molinada ja no era propietat del colliter, sinó que s'utilitzava per al foc i el sobrant es venia per a cobrir despeses.

Prompte el vell sistema de treball es veuria modificat per un tub sense fi elevador, un parell de potents premses hidràuliques i una millor instal·lació del sistema d'aigua calenta. Encara que ja no calia fer força per a comprimir les premses, es concentraven diverses persones, les quals s'ajudaven mútuament en el treball.

En la penúria dels anys de la postguerra, sovint es produïen intermitents talls de fluid elèctric, la qual cosa obligava, en els anys de grans collites, a haver de treballar les vint-i-quatre hores ininterrompudament.

En els últims anys es va aprovar el canvi de règim, passant de moldre cadascú la seua pròpia collita, al règim comunitari, que consistia a entregar l'oliva recentment agafada al magatzem comú. Mitjançant l’entrega d'un val al colliter, este es desentenia del treball d’almàssera i quan finalitzava la campanya, es limitava a arreplegar l'oli del dipòsit comú. Este sistema segueix vigent hui dia, sent de gran eficàcia, ja que l’almàssera treballava sense els talls que es generaven anteriorment entre partida i partida. A més l'oli s'arreplegava més reposat i per tant amb menys impureses.

Amb el nou sistema els avanços van ser molts. L'oliva arribava més fresca al no patir un primer reescalfament i era revisada per l'encarregat a l'hora de la entrega. El continu tràfec de l'oli al dipòsit comú era un factor en benefici d'una primera millora de qualitat, encara que l'escandall, que consisteix a calcular el cost que comporta l'oliva des que es fa l’entrega en l'almàssera fins que ix convertida en oli, es feia prenent la referència sobre la classe d'oliva.  

L’almàssera del carrer Saix

La Cooperativa Agrícola no va quedar lliure a l'expansió que es va produir en la dècada dels seixanta, per la qual cosa decideixen traslladar l'almàssera l'any 1964 al solar de la seua propietat en el carrer Saix.

Per al muntatge d'esta almàssera s'aprofiten les premses hidràuliques, bàscules i xicotets artefactes que ja existien en la de “Sancho Tello”. Els roleus cònics es van substituir per un molí triturador; s'instal·len piles per a una primera rentada de l'oliva; es millora la caldera de la calefacció; es construeixen basses de depuració i s'instal·len grans gerres de polietilè per a l'emmagatzematge de l'oli.

Esta almàssera va començar a prestar servei a partir de l'any 1965, però no va ser fins a setembre de 1972 que es va signar l’acabament de l'obra donant-la d'alta.

En ella es va elaborar oli durant 28 anys, durant els quals no es va realitzar cap modificació. Va tancar l'any 1988.

Agrupació de serveis

Les inquietuds per modernitzar-se dels rectors de la Cooperativa Agrícola, amb els nous reglaments i la integració en les cooperatives valencianes, dóna lloc al fet que es visiten altres poblacions productores d'oli amb la finalitat d'informar-se de sistemes més moderns, ja que amb l'aprovació dels socis, han decidit fusionar-se amb la Cooperativa Vinícola “San Isidro” en l'Avinguda Elda. Després de visitar diverses almàsseres avantguardistes, decideixen muntar la pròpia amb la maquinària més sofisticada existent en el mercat. S'incorpora la sala d'anàlisi que permet investigar la quantitat d'oli que correspon per cada quilo, en extraure d'unes quantes olives triades a l'atzar de la partida que entrega el colliter. Tot açò realitzat sota la mirada de l'encarregat, qui vigila que l'oliva no arribe recalentada. L'alta tecnologia de les noves màquines, fa que l'oli obtingut resulte d'excel·lent qualitat. La primera collita extreta va ser la de 1989.

Bibliografia

BELTRÁN RICO, B. (1991): “Almazaras segle XX”, Festa, Ajuntament de Petrer.