El pantà de Petrer

De WikiPetrer
(S'ha redirigit des de: Pantanet)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista de la presa del pantanet.

Denominació

El pantà de Petrer, conegut com el “Pantanet de Petrer”, fou construït entre març de 1679 i juliol de 1680, quan quedà conclosa la presa. Fonamentalment es va emprar la maçoneria formant una paret convexa en relació al corrent. Té una alçària màxima pròxima als 14 metres, i una llargària en la coronació de 47 metres, formant una planta lleument poligonal.

Ubicació

Detall del pantanet.

Localització: Zona de l'Estret de Catí, en la confluència dels barrancs de Badallet i de la Solana del Frare, a 9 km de Petrer en direcció nord-oest, junt a la carretera de Catí que unix les poblacions de Petrer i Castalla.

Altitud: s. n. m. 700-717 m.

Coordenades geogràfiques: UTM (ETRS89) 699485, 4264978.

Dades històriques

El pantà de Petrer no és una obra aïllada ja que hi ha moltes construccions de les mateixes característiques realitzades al llarg dels segles XVI-XVII en la regió valenciana, i més concretament en les comarques meridionals. Aquestes obres tenen l'objectiu d'aprofitar els escassos recursos hídrics davant de la necessitat que tenien els llauradors d'un subministrament regular d'aigua per a les seues terres de cultiu, sobre tot després de les intenses sequeres produïdes en la primera mitat del segle XVII.

Galeria voltada construïda amb carreus.

Trobem referències a aquest tema en la reunió del Consell General del 5 d'agost de 1615, quan es va acordar encarregar a un “aiguater” l'optimització de la recollida d'aigua en al mina de Puça, a més d'altres reunions del Consell durant les següents dècades, on es proposa la possibilitat de la construcció d'una presa en el paratge de Catí.

Amb aquestes demandes i, suposadament, veient els bons resultats del pantà d'Elda i especialment el de Tibi, es va decidir aprovar la construcció de la presa. L'obra es va realitzar entre març de 1679 i juny de 1680 baix la direcció del pedrapiquer d'Alacant Miguel Raymundo, per la quantitat de 1.998 lliures i 14 sous (Navarro, 1984).

No obstant això, el pantà no va tenir un ús prolongat en el temps, ja que ningú va preveure que en època de pluges el lloc triat per a la seua ubicació es voria afectat per l'arrossegament de terres, pedres i arbres dels vessants, que anirien a depositar-se en el fons de la presa, provocant la seva colmatació.

A l'any 1720, amb el pantà ja inutilitzat, es va realitzar la subhasta per a l'arrendament del bancal que s'havia generat per l'acumulació de sediments, terres que es van cultivar fins a mitjans del segle XX.


Característiques

Planta del pantà de la vila de Petrer feta per Chochim Bernabeu mestre de pedra picada.

El parament visible de la presa és de maçoneria acarada i de talús vertical, formant tres xicotets ressalts. L'embassament està completament enllotat, la qual cosa impedix comprovar la grossària que, atenent els capítols, hauria de ser de més de 7 m. El parament d'aigües amunt es degué construir amb carreus, encara que no es pot constatar.

L'interior de l'obra, entre el carreu i la maçoneria, es va reblir amb el mètode de la codolada, que era un material bastant paregut a l'actual formigó, amb la missió explícita d'impermeabilitzar el cos de la presa. Per a l'execució de la codolada s'estenia una capa d'argamassa sobre la qual s'abocaven cudols d'aproximadament la grandària d'un puny. A continuació es compactava la mescla per mitjà d'un picó de fusta, per a tornar a repetir l'operació successivament fins a aconseguir la grossària desitjada.

En recents investigacions s'han localitzat els capítols de l'obra de la presa d'Elda, on també es descriu una codolada. En les restes que es conserven d'esta presa, construïda alguns anys després de la de Petrer, es pot comprovar la disposició d'este element constructiu. No consta que hi haja un cas semblant fins a 1733, any en què es redacten els capítols de la reparació de la presa de Tibi (Cobela, 1992) en els quals es fa referència a un element semblant a la codolada.

Igual que altres preses coetànies, tindria els tres elements hidràulics fonamentals: el sistema de presa d'aigua (per a regular el cabal de reg), el sobreeixidor o desaigüe de superfície (per a evacuar el cabal excedent, a embassament ple) i el desaigüe de fons (per a buidar l'embassament totalment). Es va disposar un sistema de presa d'aigua comuna en este tipus de construccions des de la seua utilització en la presa de Tibi. Consistia en un pou que recorria la presa de dalt a baix i molt prop del parament humit. Es permetia el pas de l'aigua a través d'una sèrie d'espitlleres que impedien el pas de cossos voluminosos. El pou desaiguava en una galeria voltada construïda amb carreus, on s'allotjava la vàlvula de bronze per a regular el cabal de reg. Desconeixent-se les causes, molt prompte este sistema de presa va tenir avaries que el van deixar fora de servici (Navarro, 1984).

Finalment, resulta sorprenent l'error consistent a no dissenyar un sistema de desaigüe de fons que permetera eliminar periòdicament els inevitables depòsits de tarquim. Segurament va ser esta la causa per la qual en un poc més d'una vintena d'anys després que s'acabara de construir quedara fora de servici definitivament.

Conservació

El pantà de Petrer, i en concret la presa, estan inclosos en el Pla General del terme de Petrer com Bé de Rellevància Local (BRL). La presa es troba bastant deteriorada, presentant una important ruptura en el parament d'aigües avall. L'argamassa de la maçoneria està molt disgregada i la coronació té greus desperfectes.

Bibliografia

COBELA PUIG, J. (1992): “La presa de Petrer. Ingeniería del siglo XVII”, Festa, Ajuntament de Petrer.

NAVARRO POVEDA, C. (1984): “La construcción del pantano de Petrer”, Festa, Ajuntament de Petrer.